Writings
Etiquetes


El cas del MAH de Santa Cruz

El Santa Cruz Museum of Art and History (MAH) és un museu local de Califòrnia que ha viscut en pocs anys una transformació radical de la mà de la seva directora, Nina Simon, considerada una de les persones més autoritzades en el camp dels museus als Estats Units.

Autora de dos llibres molt influents —The Participatory Museum (2010) i The Art of Relevance (2016)—, la seva teoria sobre com fer els museus més rellevants per al conjunt de la societat, sobre els museus participatius i sobre el disseny centrat en l’audiència es pot resumir d’aquesta manera:

Open New Doors

To New People

In New Ways

El MAH és un museu tradicional d’art i història del comtat de Santa Cruz, amb una col·lecció permanent i una programació d’exposicions temporals pròpies, però que ha reformulat la seva missió d’una manera innovadora:

“La nostra missió és engegar experiències compartides i connexions inesperades. Per fer això, trobem, provoquem, preservem i intercanviem històries, idees i obres de la gent del comtat de Santa Cruz. Reunim la gent al voltant de l’art, la història i la cultura per construir una comunitat més forta i connectada”.

Des de l’arribada de Nina Simon el 2011, el MAH ha triplicat el nombre de visitants, ha aconseguit connectar amb nous col·lectius (més joves, de diverses identitats culturals, de segments tradicionalment poc representats…), el 90 % de la seva programació és fruit de la cocreació i col·laboració amb altres partners de la societat civil, i s’ha guanyat un lloc clau en la vida cívica i comunitària de Santa Cruz.

Algunes dades que il·lustren aquest canvi:

En aquesta xerrada “TEDxPaloAlto” de 2017 (12′), Nina Simon explica quina era la situació delicada —econòmica i de reputació— del MAH quan ella va arribar-hi, i com van redreçar la situació convidant, implicant i sobretot escoltant col·lectius i segments de la població, considerats fins aleshores outsiders, perquè es fessin seu el museu.

D’entre totes les iniciatives engegades per Nina Simon i el seu equip al MAH, una de les més interessants i transformadores són les “Community Issue Exhibitions”, que analitzo a continuació.

“Community Issue Exhibitions”

Amb una cadència bianual, el MAH organitza una exposició temporal al voltant d’un tema social transcendent “de” la comunitat local, coorganitzada “per” i “amb” tots els agents implicats.

La primera d’aquestes experiències va ser “Lost Childhoods” (del juliol al desembre del 2017), una mostra sobre la transició a la vida adulta dels joves extutelats.

L’exposició va ser cocreada amb joves tutelats, centres i famílies d’acollida, organitzacions que treballen amb joves extutelats, artistes i creadors locals, i defensors dels drets dels infants i joves.

De tota aquella experiència enriquidora —que va generar canvis mesurables en la societat, i en la qual van participar més de cent col·laboradors!— en van escriure un manual que han posat a disposició de qualsevol institució cultural que vulgui cocrear mostres inclusives i rellevants “de”, “per” i “amb” la seva comunitat: el Community Issue Exhibition Toolkit (PDF).

En resum, podríem dir que aquest tipus d’exposicions són:

  • Una plataforma per aprendre i dialogar sobre un tema d’importància i interès local.
  • Una mostra d’art i objectes que expliquen històries sobre l’assumpte triat.
  • Una exposició codissenyada amb la participació de tots els agents implicats, afectats, promotors i defensors del tema en qüestió.
  • Una exposició coorganitzada amb els experts en la matèria, que alhora ajuden a organitzar activitats paral·leles i expandeixen l’abast de l’impacte social de la mostra.

D’altra banda, els beneficis d’aquest tipus d’exposicions són:

  • Involucrar d’una manera autèntica segments de la població tradicionalment difícils d’atraure.
  • Establir credibilitat com a convocants de projectes que giren a l’entorn de qüestions crucials que afecten la comunitat.
  • Construir relacions sòlides amb líders locals i agents polítics.
  • Augmentar el reconeixement i la reputació a escala local i nacional.
  • Defensar el paper de la cultura com a catalitzadora del canvi.
  • Atraure noves fonts de finançament.
  • Enfortir la comunitat.

La segona “Community Issue Exhibition” del MAH, “We’re Still Here: Stories of Seniors and Social Isolation”, s’inaugura el 5 d’abril de 2019, i en aquesta ocasió han explorat la situació de soledat i aïllament que viu la gent gran al comtat de Santa Cruz.

OF/BY/FOR ALL

Les lliçons apreses amb l’exposició “Lost Childhoods” són el cor d’OF/BY/FOR ALL, el nou projecte de Nina Simon pel qual deixarà la direcció del MAH per dedicar-s’hi en exclusiva.

Aquella mostra els va ensenyar que perquè els projectes cocreatius siguin “per” a la comunitat, han de ser “de” i “amb” la comunitat implicada. I si és cert que el MAH és un museu local petit, el model i la fórmula que va desenvolupar en aquella ocasió són aplicables i escalables a museus més grans i a altres tipus d’institucions culturals.

Les exposicions d’inclusió ciutadana poden marcar una diferència real i mesurable en la manera com una comunitat aborda els seus problemes més crucials; poden ser, en definitiva, catalitzadores d’accions cíviques transformadores.

Per aquesta raó, Nina Simon i el seu equip han desenvolupat una primera eina gratuïta i confidencial perquè les institucions culturals es puguin autoavaluar i siguin capaces d’identificar les seves debilitats i fortaleses per esdevenir motors de canvi “de”, “amb” i “per a” la ciutadania.

L’objectiu de l’OF/BY/FOR ALL és que el màxim de museus i centres culturals se sumin al moviment i apliquin aquest model perquè després de dos anys hagin involucrat un milió de nous públics (més joves, d’entorns desafavorits, comunitats nouvingudes…) en la cultura per bastir, entre tots, un món més inclusiu.

Vegeu la presentació de l’OF/BY/FOR ALL que Nina Simon va fer a la conferència “MuseumNext” de Londres el 2018 (37’): vídeo.

Conclusió

El món està molt dividit, i els museus i centres culturals són els llocs idonis per esdevenir espais inclusius i rellevants que permetin interaccions positives amb persones que no són com nosaltres. Aquest fet passa tant per tenir plantilles que representin aquesta diversitat com per atraure nous partners perquè tota la ciutadania s’hi senti apel·lada i implicada.

Per obrir-nos a nous col·lectius, necessitem la complicitat d’aquests col·lectius que actualment no se senten representats per les institucions culturals perquè ens diguin què els podem oferir tenint en compte els seus valors. Esdevenir centres més rellevants — obrir els museus a nous relats— no és una operació de màrqueting sinó, per davant de tot, un exercici d’empatia, generositat i humilitat abordat des de tots els nivells de l’entitat.