Writings
Etiquetes



L’escenari és el pati d’una escola en la qual s’organitza una venda de pastissos en favor d’una causa solidària; emoció entre els alumnes promotors i entusiasme general. És l’hora d’anar a buscar les criatures, i aquesta és una bona opció per deixar solucionat el tema del berenar. Transcrit i traduït, el diàleg entre un nen de 7 anys i jo va anar més o menys així:

—M’enduc 2 pastissos.

—Són 4 dòlars.

Li dono un bitllet de 10 dòlars.

—Vols el canvi o prefereixes sumar-ho al donatiu?

Mestre, penso.

—Queda’t el canvi, és clar!

Us heu preguntat alguna vegada què passa en una escola quan es decideix dur a terme una campanya de captació de fons?

En aquest post explico els beneficis que pot tenir el fundraising en escolars a partir d’un cas viscut de prop. I no em refereixo a refinar tècniques de venda —per les quals aquest nen va demostrar tenir un do innat— sinó, i molt més important, a fomentar valors com l’altruisme i el treball en equip.

La ‘Bake Sale’, una tradició amb causa

A la Glendale Montessori School els alumnes de 6 a 8 anys preparen una ‘Bake Sale’, una venda de pastissos en benefici d’una causa solidària. El mètode és molt popular als Estats Units i no és difícil trobar en qualsevol llibreria receptaris perquè una ‘Bake Sale’ ens surti rodona (sembla ser que les chocolate chip cookies són imprescindibles). Potser una de les més institucionalitzades sigui la de les Girl Scouts, que fa més de cent anys que venen galetes a parents, amics i a les portes dels supermercats a favor dels valors de l’escoltisme.

La ‘Bake Sale’ és un dels moments més esperats del calendari escolar

Però tornem a l’escola. Aquí la tradició va començar fa més de deu anys amb la proposta d’una mestra que, molt sensibilitzada amb la desforestació de les selves tropicals, va proposar als seus alumnes un projecte d’investigació sobre l’Amazones. Alhora, també els va obrir la possibilitat de donar suport a la causa organitzant una ‘Bake Sale’, una petita acció de captació de fons amb la qual els alumnes estan familiaritzats i que podien gestionar d’inici a final. La sorpresa va ser que la recaptació de diners va venir acompanyada d’altres beneficis per als alumnes i per a l’escola, de manera que van decidir repetir anualment l’esdeveniment i obrir-se a altres causes, enriquint el mateix procés.

Actualment la ‘Bake Sale’ és un dels moments més esperats del calendari escolar que els joves fundraisers duen a terme durant el segon trimestre. El projecte es treballa de manera transversal, reforçant aspectes acadèmics, i consisteix en dues fases: la tria de la causa i la preparació de l’esdeveniment.

La tria de la causa

La primera fase de la ‘Bake Sale’, la que demana més temps de preparació, és el brainstorming inicial per triar una causa. Durant diverses setmanes, els nois i noies comparteixen idees a classe i parlen sobre problemes de la seva comunitat, temes d’actualitat, desastres humanitaris, medi ambient, drets humans, salut, etc.

L’any passat, per exemple, els joves van decidir recaptar fons per a un refugi d’animals abandonats de la seva ciutat, però el curs de l’actualitat va passar per davant. Durant la mateixa setmana de la ‘Bake Sale’, un terratrèmol de 7,8 en l’escala de Richter va sacsejar l’Equador amb un resultat de 272 morts, 2.527 ferits i centenars de llars destrossades. Els alumnes, aleshores, van consensuar destinar els beneficis a la Creu Roja de l’Equador per tal d’ajudar els damnificats.

Aquest any, en canvi, van votar a favor de dedicar els seus esforços a “The Deworm The World Initiative”. Aquest programa d’Evidence Action pretén eradicar els problemes que pateixen més de 870 milions de nens al món a causa dels paràsits intestinals (o helmints). Aquestes infeccions, endèmiques en alguns dels països més pobres del planeta, són una amenaça per a la salut dels més petits i, conseqüentment, per a la seva educació i productivitat a llarg termini. El tractament és tan senzill com l’administració d’una pastilla, que només val 0,50 $ anuals, i que l’ONG administra massivament amb la complicitat dels governs a través de la xarxa d’infraestructures escolars. Un projecte rendible i escalable que el curs passat va tractar 190 milions de nens a l’Índia, Kènia, Etiòpia, el Vietnam i Nigèria.

La tria de la causa és un procés ric de debat i investigació —en què les mestres aprofiten per treballar aspectes curriculars com ara geografia, història, ciències naturals, socials, comprensió lectora, escriptura i expressió oral— que desperta entre els alumnes certa conscienciació sobre els problemes del seu entorn. Una conscienciació que no és passiva, sinó que s’acompanya del “què podem fer per ajudar?”.

“Our children learned that children in other parts of the world aren’t as fortunate as they are and that there are ways to help them.”
–  Mestra de la Glendale Montessori School

La preparació de l’esdeveniment

La segona fase del procés consisteix en la preparació de l’esdeveniment: què venem? Com ho preparem? Quin valor li donem? Quants diners estimem que podem recaptar? Com ho disposem? Com ho comuniquem?

Els joves van haver de buscar receptes, crear un menú, repartir-se la llista de la compra, portar utensilis de cuina a classe, mesurar els ingredients, fer totes les barreges —després, alguns pares es van encarregar de fornejar els pastissos a casa—, netejar l’espai, etc. I quan va arribar el dia, també es van encarregar de disposar les taules al pati, penjar cartells, retolar els productes, preparar la caixa de recaptació i alternar-se per donar informació sobre la ‘Bake Sale’ a la porta del col·legi. Aquest últim punt és crucial perquè l’hora de recollir les criatures al col·legi sol ser un moment de moltes presses i el peix s’ha de vendre en mitja hora escassa.

Per tot això, els nois i noies havien d’estar ben preparats, tant per donar explicacions sobre la causa a la qual donaven suport (d’això en dono fe) com per informar sobre la composició dels pastissos, estar familiaritzats amb els bitllets i les monedes per donar el canvi i, els més audaços, per aconseguir en calent un augment de donatiu.

“It was extremely important for children to learn how to work cooperatively in a group, how to lead and how to follow taking responsibility over the decisions”.
–  Mestra de la Glendale Montessori School

Resultats i impacte

La ‘Bake Sale’ d’aquest any va recaptar 868 dòlars per a “The Deworm The World Initiative”, l’equivalent a l’administració de 1.736 pastilles per tractar la desparasitació al mateix nombre de nens i nenes. Tot i que els resultats puguin semblar modestos davant la dimensió del problema, la campanya de captació de fons també va tenir un efecte positiu a l’escola, tant en relació amb el comportament dels joves com pels aprenentatges que es desprenen d’una iniciativa d’aquesta idiosincràsia, que podríem enumerar de la següent manera:

  • Foment de l’altruisme
  • Treball en equip i de manera cooperativa
  • Compromís amb un objectiu
  • Planificació, proactivitat i empatia
  • Treball del currículum acadèmic de manera transversal

No he trobat estudis que demostrin l’efecte a llarg termini del fundraising a les escoles, però em sembla que no vaig errada si dic que a la vida adulta aquests nois i noies estaran una mica més predisposats a donar suport a causes solidàries i d’interès general o, almenys, seran conscients que davant els problemes del món podem i hem d’actuar. I no és poc.

Controvèrsia

Als Estats Units, la captació de fons forma part de molts aspectes de la vida pública i constitueix part de l’ADN de l’educació cívica dels seus ciutadans. Els joves senten a parlar de fundraising a la mateixa escola i des de ben petits. De fet, una de les coses sorprenents a l’hora de buscar col·legi als Estats Units —almenys des d’un punt de vista europeu— és que en la majoria dels centres i pàgines web t’informen dels plans de captació de fons del col·legi i del grau d’implicació dels pares i mares. I no estic parlant de col·legis privats, sinó també i especialment dels públics. A causa d’un infrafinançament de l’educació i de les retallades federals (quelcom habitual i preocupant en tants països), els col·legis públics han de recórrer a la captació de fons privats per finançar programes d’art, ciències, foment de la lectura, formació del professorat, sortides culturals, beques, etc.

Si bé gràcies al fundraising molts joves tenen accés a un programa educatiu enriquit, la mateixa dinàmica fa augmentar les desigualtats entre els col·legis públics segons la renda per càpita del districte. Així, en algunes zones acomodades de grans ciutats com Chicago o Nova York, els pares i mares gestionen fundacions privades —amb uns bons incentius fiscals— que poden arribar a captar milions de dòlars per millorar els programes i les instal·lacions, finançar equips d’esport, subministrar ordinadors per a cada alumne o convidar conferenciants externs (a aquestes escoles públiques d’elit se les coneix amb l’àlies de “public privates”), mentre que en altres zones rurals o més desfavorides només arriben a captar uns pocs milers de dòlars per tapar un forat. Si us interessa el tema us recomano l’article How Rich Parents Can Exacerbate School Inequality, de Laura McKenna (The Atlantic, 28 de gener de 2016).

Conclusió

Malgrat la controvèrsia, aquesta relació gairebé congènita dels nord-americans amb el fet de demanar diners ha fomentat una societat més filantròpica i, en el cas de les escoles, també duu sorpreses agradables com la del cas exposat. Quan les finalitats són merament altruistes, els beneficis a curt i llarg termini poden ser molts.

El fundraising a Espanya està en ple creixement i encara té molt camp per recórrer per pujar en el rànquing de generositat global segons l’estudi CAF World Giving Index 2016, on ocupa el lloc 79 de 140 països analitzats. Potser fomentar la filantropia a les escoles, atrevint-nos a demanar més i practicant el fet de donar, no seria pas una mala idea.

 

 

__________

Aquest article va ser publicat originalment al LinkedIn el 12 de juliol de 2017.