Writings
Etiquetes



Als Estats Units, la filantropia forma part de l’ADN del país; una relació congènita que es remunta al mateix impuls colonial, eminentment privat. Des dels seus orígens, aquells primers colons van haver d’organitzar-se sense comptar amb cap instància governamental, de manera que allà on es necessitava una església o una escola es recol·lectaven els diners i es construïa, i així va fer sorgir una manera singular d’entendre l’economia, la societat i també la caritat.

Aquesta relació dels Estats Units amb la captació de fons —la mateixa estàtua de la Llibertat va ser, el 1885, un cas pioner de campanya de crowdfunding!— explica que sigui una de les societats més filantròpiques del món; una correspondència que òbviament se sustenta amb un model fiscal que estimula les donacions privades, però que també es promou de manera pràctica —segons he pogut experimentar— des d’edats molt primerenques.

En aquest post comparteixo tres experiències de captació de fons viscudes als Estats Units els protagonistes de les quals eren nens i nenes de primària.

La ‘Bake Sale’: pastissos amb alguna cosa més que sucre

Fa un any vaig publicar l’article “Keep the change: el fundraising a les escoles americanes” a partir d’un cas viscut a Los Angeles: la ‘Bake Sale’ —una venda de pastissos en benefici d’una causa solidària— que els alumnes de 6 a 8 anys organitzen anualment a la Glendale Montessori School. Fa unes setmanes vaig tornar a viure el mateix esdeveniment gastrosolidari, però ara amb una jove implicada directament en l’acció.

Enguany, l’elecció de la causa va ser proposada per un grup de Girl Scouts de l’escola que ja estaven col·laborant amb Heal the Bay, una organització que fa més de trenta anys que treballa per netejar les platges de la badia de Los Angeles i promou accions de sensibilització.

El fet que la beneficiària fos una organització local va facilitar que una persona responsable de Heal the Bay pogués visitar l’escola i impartir una conferència als alumnes; una sessió que es va obrir també a pares i mares. A part dels beneficis que sol tenir la irrupció a l’aula d’algú de fora de l’entorn escolar, l’interessant per al cas van ser els efectes posteriors que van sorgir de manera espontània:

  • D’una banda, la incorporació d’un producte promocional alineat amb la missió. Durant la xerrada, la persona de l’organització va parlar tant de la importància de netejar les platges com, sobretot, dels canvis d’hàbits que poden ajudar a generar menys residus. Com a exemple, va ensenyar als joves una bossa de la compra feta amb una samarreta vella reciclada. La idea va impactar de tal manera que l’endemà el grup d’alumnes va decidir reconvertir samarretes velles en bosses per vendre-les també el dia de la ‘Bake Sale’. No va quedar cap bossa per vendre, és clar.
  • En segon lloc, la captació de voluntariat, una de les formes filantròpiques més genuïnes. En acabar la conferència, l’equip de Girl Scouts que ja estava col·laborant amb Heal the Bay va aprofitar l’ocasió per reclutar unes quantes famílies voluntàries per anar a netejar platges. Amb l’audiència en calent, l’acció va ser un èxit: 46 voluntaris!

El resultat de la ‘Bake Sale’ per a Heal the Bay va ser una recaptació de 1.003 dòlars i dues accions de voluntariat per netejar platges valorades en 1.158,72 dòlars —segons l’última anàlisi del Bureau of Labor Statistics de 2015, l’impacte econòmic dels serveis del voluntariat es va quantificar en 184.000 milions de dòlars, i estimava el valor del treball voluntari en 24,14 dòlars a l’hora de mitjana—.

A més, cal tenir en compte altres beneficis intangibles per a l’escola i per al grup d’alumnes, com els següents:

  • foment de l’altruisme,
  • treball en equip i de manera cooperativa,
  • compromís amb un objectiu,
  • planificació, proactivitat i empatia,
  • treball del currículum acadèmic de manera transversal.

‘Book Bonanza’: una venda de llibres amb causa

Enguany, la mateixa escola va organitzar per primera vegada un esdeveniment solidari que impliqués també els més petits, les tres classes de nens i nenes de 3 a 6 anys. En aquesta ocasió es va escollir una acció més senzilla: una ‘Book Bonanza’, com una mena una venda de llibres solidària.

Els beneficis es destinarien al Children’s Program del YWCA (Young Women’s Christian Association), un programa que ajuda nens i nenes a recuperar-se de casos de violència domèstica.

La mecànica de l’acció va ser la següent: cada alumne havia d’escollir, de casa, d’un a tres llibres que volgués posar a disposició de l’esdeveniment, i es va col·locar una capsa a l’entrada de l’escola per anar acumulant els béns. Durant dues setmanes, cada matí els petits miraven com anava creixent l’estoc i, alhora, es van propiciar converses sobre el perquè de tal acció. Un temps de maduració necessari per entendre el més bàsic: que ho feien per ajudar altres nens i nenes.

El dia de la ‘Book Bonanza’, cada alumne —uns 75 nens i nenes d’entre 3 i 6 anys— va dur 1, 2 o 3 dòlars de casa. Els més grans de sisè van ser els encarregats d’oficiar com a caixers i llibreters, ajudant els més petits a triar un llibre i acompanyant-los en la transacció.

La recaptació va ser de 200 dòlars. Pot semblar un import modest i segurament els més petits no van entendre en la seva globalitat a què es dedica el YWCA, però puc assegurar que cada vegada que llegeixen els llibres adquirits a la ‘Book Bonanza’ tenen un pensament relacionat amb el fet d’ajudar els altres: una altra gota d’aigua dins del mar.

Aniversaris solidaris: el regal és donar

El tercer exemple s’emmarca fora de l’àmbit escolar. De les múltiples festes d’aniversaris que s’han succeït al llarg del curs, en dues ocasions se’ns va demanar expressament no portar regals, sinó fer un donatiu a una organització sense ànim de lucre afí a la família.

Un aniversari pot ser una ocasió per donar i per pensar en els altres, i no només per rebre.

En el primer cas es van recaptar 204 dòlars per a la Pasadena Humane Society & SPCA (una organització que té cura d’animals maltractats i abandonats); en el segon, els convidats van reunir uns deu quilos de menjar enllaunat per a un banc d’aliments.

Cal dir que aquesta modalitat de celebració no és tendència, gens ni mica. De fet, en la majoria de les festes l’amfitrió va acabar de la manera clàssica: amb una taula plena a vessar de bosses i paquets.

No obstant això, l’impacte dels dos primers casos va ser tant per als pares —que per força van tenir algun pensament sobre la síndrome del nen hiperregalat— com per als més petits, que van veure que un aniversari pot ser una ocasió per donar i per pensar en els altres, i no només per rebre.

Dues gotes dins del mar, però gotes al cap i a la fi.

Conclusió

Als Estats Units, com a tot arreu, la filantropia no sempre és sinònim d’altruisme. La societat no és perfecta, ho sabem, i de vegades es donen diners per tenir millors relacions amb certs sectors —les donacions a campanyes electorals en serien un bon exemple—o per pura vanitat.

Tot i així, segons l’últim informe The Annual Report on  Philanthropy for the Year 2016 de Giving USA, als Estats Units la filantropia mou 390.050.000 milions de dòlars: el 72 % prové de donants individuals, per davant de fundacions i corporacions, un fet que corrobora el seu component cultural.

D’altra banda, el fundraising a Espanya està en fase de creixement però té molts reptes per endavant per pujar en el rànquing de generositat global, segons l’estudi CAF World Giving Index 2017, on ocupa el lloc 71 de 139 països analitzats (millora lleugerament el lloc 79 de 140 de l’any anterior).

Potser iniciatives com les exposades, que fomenten la pràctica de demanar diners amb finalitats altruistes entre els més joves, poden ser exemples replicables que, com les gotes quan cauen dins l’aigua, irradien ones expansives. Unes ones que es dispersen en totes direccions i amb un abast cada vegada més ampli.

 

__________

Aquest article va ser publicat originalment al LinkedIn el 15 de maig de 2018.