Writings
Etiquetes




Un cas d’impacte social en el món de l’art

Després de visitar el LACMA (Los Angeles County Museum of Art) per primera vegada, la meva filla, que aleshores tenia quatre anys, va insistir diverses vegades: “Per què marxem? Vull venir demà una altra vegada, quan tornem?”. Vaig intuir que alguna cosa passava. Vaig recapitular. Què havíem fet de diferent en el LACMA que no vam fer en altres museus? I vaig començar a investigar i a preguntar.

En aquest post, per a la preparació del qual vaig tenir l’oportunitat de xerrar amb la Karen Satzman, directora del Youth and Family Education Programs del LACMA, analitzo en què consisteix el programa Arts for NexGen —o com el LACMA s’ha convertit, en poc més d’una dècada, en un recurs de valor per a moltes famílies angelines—, així com els resultats de la seva primera avaluació d’impacte social.

El context

El LACMA és el museu d’art més gran de la costa oest dels Estats Units. Des que es va crear el 1965, el museu s’ha dedicat a conservar, difondre i expandir una col·lecció enciclopèdica de més de 130.000 objectes artístics que donen a conèixer diverses cultures del món des de l’antiguitat fins al present. Des del 2006, n’és director Michael Govan, antic director del Dia Art Foundation de Nova York, que ha donat projecció internacional al museu i actualment té entre mans un ambiciós i controvertit projecte d’ampliació.

La salut del museu no ha estat sempre tan bona com ho és ara. Andrea L. Rich, que va ocupar el càrrec del LACMA just abans que Govan (1995-2005), va ser la persona que va redreçar la institució després d’uns anys sense lideratge. Procedent de la UCLA (University of California, Los Angeles), de la qual va ser administradora, Rich va fer canvis radicals en la manera de funcionar del museu i va donar un nou enfocament a la institució [1][1] Los Angeles Times Interview, “Andrea Rich. Educating the Next Generation of Art Lovers”, 26 d’octubre de 1997 (traducció de l’autora). Una de les coses que va fer va ser canviar la missió del museu per recollir també el seu deure de crear experiències educatives significatives, estètiques, intel·lectuals i culturals per a un públic tan ampli i divers com fos possible. El museu havia perdut el seu focus i havia de connectar amb la seva comunitat i omplir-se de sentit.

En aquest marc va encarregar el projecte Arts for NexGen, que va agafar forma el 2003.

El cas d’Arts for NexGen

La finalitat d’Arts for NexGen era fer el museu més accessible als joves i a les famílies, enfortir el seu sentiment de pertinença i connexió amb el LACMA i obrir les portes a una comunitat socialment més diversa. Per a això, Andrea L. Rich va fer treballar junts els departaments d’Educació, Filiació (programa de socis o amics del museu) i Màrqueting.

Gràcies a aquest treball interdepartamental es va identificar un prerequisit indispensable per a la consecució de l’objectiu: eliminar la barrera econòmica per visitar el museu.

Partint d’aquesta clara condició prèvia, es va intervenir estratègicament creant una categoria de membre del museu gratuïta per a tots els joves menors de 17 anys. A més (i aquí rau una de les claus de l’èxit!), NexGen permetia a cada membre NexGen dur de manera gratuïta un acompanyant adult, ja sigui un membre de la família, un amic, el cangur, un veí…

La raó per la qual es va llançar aquesta acció en el marc de la filiació era evident: es tractava d’emfatitzar la seva pertinença al museu i fer-los sentir part d’aquest des del primer dia.

D’altra banda, van reunir sota un mateix “paraigua NexGen” tots els programes educatius (preexistents i nous, gratuïts o a cost molt reduït) que posaven en valor la creació de connexions personals amb l’art mitjançant tres pilars bàsics: mirar l’art, parlar d’art i fer art.

Arts for NexGen, que capta entre 10.000 i 12.000 nous membres cada any, va tancar el 2016 amb 234.016 membres. Si bé és cert que l’objectiu del programa no rau en la quantitat sinó en la qualitat de les seves propostes, vaig fer l’exercici i la xifra equival al 8 % de la població menor de 18 anys de Los Angeles County [2][2] US Census. Si la dada no us diu res, us ofereixo una comparació: seria com si 82.000 joves menors de 18 anys de la província de Barcelona fossin amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya [3][3] Idescat. Les xifres parlen per si soles.

Les propostes educatives NexGen

Aquell matí de setembre que vam ser al LACMA vam passejar poc per les sales del museu; tot el que permet el ritme de dues criatures de dos i quatre anys. No obstant això, vam restar gairebé una hora a la Boone Children’s Gallery, la joia de la corona de NexGen.

Allà uns voluntaris ens van convidar a asseure’ns en taules comunitàries, ens van donar paper i pinzells, ens van ensenyar els pigments que podíem utilitzar i vam començar a pintar junts, petits i grans. No es tractava d’un pàrquing de nens, es tractava d’una altra cosa. El fet de pintar ens va dur a la concentració, al silenci, però també a parlar del que anava sorgint: de colors i de formes, però també de per què es forma l’arc de Sant Martí o de les diferents maneres d’interpretar la realitat, sense oblidar la fascinació que va provocar el meravellós drac que dibuixava l’adolescent del costat.

Va ser una estona distesa que no havíem previst i que cap responsable de la sala va tenir pressa per acabar. El temps de qualitat va ser un dels millors aliats, i era tan vàlid anar-se’n al cap de 10 minuts com quedar-s’hi tot el matí.

Un altre moment clau va ser l’hora de triar: deixàvem els dibuixos penjats a la galeria del museu o ens els endúiem a casa? La possibilitat de penjar-los al museu d’alguna manera dignificava i donava validesa a les nostres produccions posant-les al nivell del Matisse que havíem vist de reüll. Potser perquè va ser una experiència única, diferent i valuosa per a tota la família, va pesar més la segona opció, i els dibuixos que vam fer aquell dia ocupen un lloc privilegiat a les parets de casa.

La Boone Children’s Gallery és la proposta estrella d’Arts for NexGen, tal com certifiquen les seves xifres d’usuaris (més de cent mil el 2016!). Però el ventall d’activitats és més ampli, i d’entre els altres programes de NexGen em van cridar l’atenció les beques de col·laboració per a joves d’institut. Cada any, uns 15 joves reben un petit estipendi per assistir cada divendres a la tarda al museu. Aquí reben formació per fer visites guiades a altres adolescents i col·laboren amb l’organització de l’After Dark, una nit per a adolescents que van haver de limitar a 2.500 assistents perquè en edicions anteriors s’havia desbordat. Inaudit.

En el següent quadre resumeixo breument els programes de NexGen juntament amb el nombre d’usuaris del 2016, facilitats pel LACMA:

 

Mesurament de l’impacte social

El compromís del LACMA per aconseguir canviar la percepció del museu —d’un lloc elitista, acadèmic i privilegiat a un espai abonat per a altres tipus d’aprenentatges— va començar amb la determinació d’Andrea L. Rich i segueix en la direcció actual, que el 2009 va encarregar una primera avaluació per mesurar l’impacte social d’Arts for NexGen. Els educadors del LACMA van treballar durant tot un curs (juny 2009 – maig 2010) amb una consultora independent per avaluar l’eficàcia del programa.

Avaluar i mesurar l’impacte d’aquest programa i demostrar el seu valor en el si de la comunitat tenia, com a mínim, quatre objectius:

  • Millorar i refinar els mètodes i les dinàmiques de les propostes per articular millor les finalitats socials i pedagògiques del programa.
  • Satisfer la rendició de comptes amb les empreses col·laboradores.
  • Atreure més donacions i suports que reverteixin en el museu (el LACMA està en plena capital campaign per a l’ampliació i reforma del museu).
  • Proveir material de comunicació per als stakeholders.

Components de l’avaluació

Els impactes socials de projectes culturals són, en part, impactes intangibles que resulten complexos de mesurar, ja que no són quantificables (enriquiment personal, ampliació de perspectives, foment de la creativitat, desenvolupament d’un sentiment de pertinença i implicació amb la cultura, orgull i identitat…). Tot i així, hi ha un cert consens en el fet que la percepció de la seva existència és la millor manera de constatar-los.

Tenint en compte aquestes consideracions, es van fer servir una barreja de tècniques, quantitatives i qualitatives:

  • Entrevistes face to face a famílies: en quatre ocasions diferents dilatades en el temps, els educadors van fer entrevistes aleatòries a famílies que assistien al museu. D’entre els resultats destaco les següents dades:
  1. Les famílies consideraven que els grans beneficis de NexGen eren: 1) l’accés gratuït al museu, 2) apropar-se a l’art i 3) treballar junts com a família.
  2. El 80% de les famílies havia vingut a fer art; el 71%, a més, també aprofitava per visitar la col·lecció.
  3. El 50% de les famílies havia assistit a algun programa educatiu més de 5 vegades; el 30% venia per primera vegada al museu.
  • Enquestes online als membres: es van enviar per correu electrònic qüestionaris bilingües (espanyol/anglès) amb preguntes multiresposta només a membres NexGen (a partir de 5 anys d’edat) sobre l’ús que feien del carnet, a quines activitats havien assistit, què era el millor de NexGen i del LACMA, i també se’ls demanava que expressessin amb les seves pròpies paraules la seva experiència NexGen. Una part considerable dels membres esmentava la Boone Children’s Gallery com a experiència de valor afegit, així com el ventall d’activitats disponibles per fer art.
  • Diari familiar: quatre famílies NexGen van ser escollides per elaborar un diari familiar durant quatre mesos i conèixer més profundament els beneficis del programa en els seus membres. Els diaris incloïen pàgines amb propostes de temes específics per als adults i per als joves: 1) la família, 2) visitar el LACMA en família, 3) visitar altres llocs en família i 4) a casa en família. També hi havia pàgines en blanc per a temes de lliure elecció. Tot i que la mostra és limitada, la consistència de les seves respostes va donar validesa al mètode i es va comprovar que les famílies NexGen valoraven el museu com un lloc d’aprenentatge i consideraven el LACMA una institució que serveix a la comunitat i específicament a les necessitats de les famílies.

“We love this program! It’s a wonderful way for us to share our excitement about art with our son. He enjoys it too, and we look forward to many years of coming here.”–  pares NexGen

Podeu consultar l’informe d’avaluació aquí.

Des d’aleshores es fan enquestes periòdiques als usuaris de NexGen i hi ha previstes altres actuacions de mesurament en el futur.

Conclusions

La barreja dels diversos mètodes de mesurament va permetre recollir dades de l’impacte que està tenint el programa en els seus membres, i veure com estan canviant les percepcions sobre el museu i les actituds sobre les experiències que s’hi viuen.

NexGen és un cas que ha aconseguit llançar amb èxit el missatge que els joves i les famílies pertanyen també al museu. Les famílies no veuen el carnet de NexGen exclusiu per als seus fills, sinó que el perceben com una filiació de tota la família i veuen el LACMA com un recurs per a tota la vida per als seus fills.

El resultat de l’avaluació de l’impacte indica que el LACMA s’ha tornat rellevant per a una generació de visitants del museu. Serà interessant veure com incideix en el futur, si aquests joves continuaran la seva relació amb el museu —com a membres o com a pares del programa mateix—, com es diversificarà la professió en el mateix LACMA, com influirà en altres museus —el seu èxit ha motivat l’interès de moltes institucions— així com en polítiques culturals.

 

 

__________

Aquest article va ser publicat originalment al LinkedIn el 31 de març de 2017.